Fruit del neguit d’un grup de joves del barri, que tenia ganes de fer quelcom per tal de recuperar la Cultura Popular i va esdevenir una experiència pionera a la Ciutat de Barcelona. Després de 40 anys de dictadura i repressió en els quals es van perdre la majoria d’elements propis de la cultura catalana (i no tan catalana) es necessitaven símbols per tal de recuperar la nostra identitat.      

      Els primers estris eren molt precaris -un troç de roba vermella, un pal amb un clau i unes espardenyes d'estar per casa - i apa!!! a cremar s'ha dit.

      L’any 1980, els diables i les diablesses, es van reunir amb una altra associació del barri, la Secció de Cultura de l’Orfeó Martinenc, amb la qual compartien objectius i inquietuds, creant la nova Secció de Cultura, i traslladant els trastos a l’Orfeó Martinenc, a l’Av. Meridiana, 97.